Investigant sobre el tema, hem trobat dos força interessants. Aquests són Mario Benedetti i Eduardo Galeano. En una de les obres d’aquest últim, “El libro de los abrazos” apareix una reflexió que ens ha cridat molt l’atenció. Aquesta diu així:
“Una mañana, nos regalaron un conejo de indias. Llegó a casa enjaulado. Al medio dia, le abrí la puerta de la jaula. Volví a casa al anochecer y lo encontré tal como lo había dejado: Jaula adentro, pegado a los barrotes, temblando del susto de la libertad.”
Eduardo Galeano, ens ha volgut comparar la situació de l’animal amb la situació d’aquelles persones que no gaudeixen del dret de la llibertat.
Amb aquesta reflexió ens ha donat a entendre que una persona que ha estat privada de la seva llibertat, en el moment que pot gaudir d’ella, no és capaç d’afrontar-la i sota la pressió de la por a allò desconegut, decideix no actuar.
Animeu-vos a compartir amb nosaltres el que penseu d’aquesta reflexió d’Eduardo Galeano. Esperem l’aportació de les vostres idees i/o comentaris al respecte.
Molt bona aquesta frase de Eduardo Galeano, m'agrada perquè compara molt bé el conill amb aquelles persones que d'un dia per l'altre es troben amb la llibertat de cop i no saben que fer, és en aquests moments quan la gent es comença a equivocar i fins hi tot tanta llibertat de sobte els pot arribar a afectar, penso que per això és importantissim que la llibertat és vagi aconseguint de mica en mica, a poc a poc a mida que et vas fent gran per poder viure-la d'una manera correcta i que la puguis gaudir al màxim!!!
ResponEliminaAnna M.
M'ha agradat molt aquest post!
ResponEliminaLa llibertat és quelcom que tothom hauria de saber el que significa i d'això, fer un bon ús d'ella!
Doncs si, la llibertat és essencial per a tots/es, i l'important és gaudir-la, sempre respectant!
ResponEliminaMoltes gràcies nois i noies!!!
M’ha agradat força aquesta reflexió. La llibertat és un dret fonamental, però a vegades, com s’ha comentat, pot ser difícil de gestionar, sobretot si no se sap què fer amb ella, i a vegades no sabem què fer amb ella perquè fa massa temps que no la gaudim, com en el cas del conill. Fa temps vaig llegir una faula, on s’explicava que un petit cangur havia estat tota la vida dins la bossa de la seva mare. La seva mare no el deixava sortir a explorar el món, i preferia ensenyar-l’hi ella mateixa, des de dins de la bossa, protegint-lo (sobreprotegint-lo) de les coses dolentes. Quan la mare va morir, el petit cangur ja era gran, però no sabia caminar, no sabia què fer, on anar... així que es va passar la resta dels seus dies sota de l’arbre on estava enterrada la seva mare. És una història trista, però ens fa reflexionar sobre la importància de poder gaudir de la llibertat. El petit cangur s’hagués pogut desenvolupar amb normalitat si la seva mare, en comptes de sobreprotegir-lo, l’hagués acompanyat en la seva descoberta del món. És important gaudir de la llibertat, però molt més que ens ensenyin a gaudir-la.
ResponEliminaA continuació us adjunto un vídeo d’un conte de Jorge Bucay “El elefante encadenado”. La cita que heu presentat també m’ha recordat a aquest conte, i trobo que és realment interessant. A l’elefant li passava una cosa semblant al conill: estava atrapat des de feia massa temps, i no sabia el que era la llibertat, i fins i tot s’havia rendit en intentar buscar-la. Us recomano veure’l!
http://www.youtube.com/watch?v=GrPabK-N6NE