Investigant sobre el tema, hem trobat dos força interessants. Aquests són Mario Benedetti i Eduardo Galeano. En una de les obres d’aquest últim, “El libro de los abrazos” apareix una reflexió que ens ha cridat molt l’atenció. Aquesta diu així:
“Una mañana, nos regalaron un conejo de indias. Llegó a casa enjaulado. Al medio dia, le abrí la puerta de la jaula. Volví a casa al anochecer y lo encontré tal como lo había dejado: Jaula adentro, pegado a los barrotes, temblando del susto de la libertad.”
Eduardo Galeano, ens ha volgut comparar la situació de l’animal amb la situació d’aquelles persones que no gaudeixen del dret de la llibertat.
Amb aquesta reflexió ens ha donat a entendre que una persona que ha estat privada de la seva llibertat, en el moment que pot gaudir d’ella, no és capaç d’afrontar-la i sota la pressió de la por a allò desconegut, decideix no actuar.
Animeu-vos a compartir amb nosaltres el que penseu d’aquesta reflexió d’Eduardo Galeano. Esperem l’aportació de les vostres idees i/o comentaris al respecte.


